Va obtenir el títol d'enginyer de camins el 1880 i sis anys després, el 1886, el d'arquitecte.

Va ser enginyer en cap de l'Ajuntament de Barcelona i va ser el responsable del projecte de sanejament de la ciutat el 1891. Ideològicament, va promulgar les idees de l'higienisme i la salubritat, seguint els estudis iniciats per I. Cerdà, i va realitzar des d'aquest punt de vista estadístiques molt precises i útils de la ciutat. Aquests mateixos coneixements els aplicà a la seva faceta d'arquitecte i va fer diversos estudis teòrics sobre aquesta qüestió, com el Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona (1893). Va ser destituït del seu càrrec de l'Ajuntament de Barcelona a causa d'alguns problemes interns abans que s'iniciessin les obres del seu projecte de sanejament i nou clavegueram de la ciutat.

El 1917 començà a treballar a Madrid com a inspector d'obres públiques, càrrec que va exercir durant deu anys, però la seva relació amb Barcelona continuava, ja que la seva família seguia establerta en aquesta ciutat.

Com a arquitecte se sap que va realitzar algunes obres a Barcelona, com la seva pròpia casa, Vil·la Rosita (Príncep d'Astúries, 15; desapareguda), i junt amb l'arquitecte E. Sagnier va projectar l'edifici de la Duana Nova (1896-1902; passeig de Josep Carner, 27-29), d'estil eclèctic.

També va participar en els projectes de sanejament i creixement de Cartagena i de Múrcia (1893 i 1897, respectivament).