Greiz forma part de l'estat alemany de Turíngia, una regió històrica alemanya que va ser convertida en estat després de la unificació, el 1994. A principis del segle XX, però, era la capital de Reuss, un antic principat que havia estat des de 1306 fins a 1918 en mans de la mateixa dinastia.

La ciutat, que ja esmenten cròniques redactades al segle XIII, té un origen medieval i conserva un important patrimoni d'aquesta època: dos castells, l'Oberes Schloss Greiz i l'Unteres Schloss Greiz (l'alt i el baix castell); el Sommerpalais, una residència d'estiu d'estil barroc, així com un gran parc amb tres-cents anys d'antiguitat. La ciutat ha esdevingut un centre important del Modernisme o el Jugendstil a conseqüència d'un incendi que, el 1902, va destruir les construccions dels carrers més cèntrics. Aquest fet devastador va coincidir, d'altra banda, amb la consolidació d'una burgesia industrial que va optar per girar l'esquena al passat medieval i va recolzar amb entusiasme el nou estil.

L'any 1910 es va iniciar la reconstrucció de totes les edificacions de dos cèntrics carrers, el Marktstrasse i el Thomasstrasse. Com és comú a les ciutats centreeuropees, l'arquitectura modernista està més directament influïda per l'estètica del Jugendstil, com es pot apreciar, per exemple, en la distribució de plens i buits als murs o en les tipologies de les màscares que decoren els capitells de les pilastres de les façanes. Però malgrat aquesta dependència evident, es poden trobar també trets pròxims al gust Art Nouveau, com la gran escala d'accés a una de les cases de Burgstrasse, de 1904, decorada amb elements florals estilitzats.

L'edifici més destacat del Modernisme a Greiz és l'edifici d'habitatges situat a la cantonada de Burgstrasse amb Marktstrasse, una gran construcció molt secessionista de murs de tons clars sobre els quals destaquen les finestres de formes netes i retallades i unes airoses tribunes. Just al bell mig de la façana disposada en el vèrtex dels dos carrers es situa un enorme plafó de mosaic vidriat de colors vius i llampants que mostra un orfebre treballant abillat amb robes de tradició medieval, una al·lusió clara a la professió del propietari. També paga la pena mencionar la Tunnelwappen (Túnel de l'Escut) de Thomasstrasse -que deu el seu nom al fet que anteriorment hi havia un accés directe al mercat-, l'element més prominent de la qual és el mascaró sota la tribuna de la façana amb un original bust en actitud caricaturesca.