Aquesta exposició monogràfica està dedicada al gran il·lustrador Ricard Opisso i Sala. La mostra es compon de més de 30 obres d'aquest artista únic, que va iniciar la seva trajectòria amb Antoni Gaudí i es va fer popular il·lustrant les pàgines del TBO, una revista de còmics catalana escrita en castellà i alguns números en català, que va aparèixer el 1917 i es va publicar, amb interrupcions, fins al 1998.

L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

Maillol, molt present a París gràcies als bronzes instal·lats als jardins del Carrousel per Dina Vierny i André Malraux, i inaugurant la galeria d'escultures de La Piscine amb Île-de-France, el català Aristides Maillol apareix com un escultor tan essencial com incomprès i poc conegut.

Gràcies a préstecs excepcionals, l'obra de Maillol es presenta en tota la varietat: principalment escultures, però també pintures, ceràmiques, brodats i objectes d'art decoratiu, així com dibuixos i gravats. Tot i que l'exposició abasta tota la seva carrera, se centra en particular en el període inicial, durant el qual Maillol va descobrir la seva veritable vocació i es va establir com a escultor.

Qui va inspirar Gustav Klimt, el gran mestre del Modernisme vienès? Va conèixer a Vincent van Gogh? Havia vist mai una obra d'Henri Matisse? L'exposició en col·laboració entre el Belvedere de Viena i el Museu Van Gogh d'Amsterdam segueix un rastre que parteix dels precursors artístics de Klimt i arriba fins als contemporanis. En sorprenent juxtaposició, la mostra exhibeix obres de Klimt, Van Gogh, Matisse i molts altres.

L'exposició està comissariada per Markus Fellinger (Belvedere, Viena), Edwin Becker (Museu Van Gogh, Amsterdam) i Renske Suijver (Museu Van Gogh, Amsterdam).

La Fondation de l'Hermitage dedica una important retrospectiva a un dels artistes més importants de la creació belga de principis del segle XX: Léon Spilliaert (Ostende 1881-Brussel·les 1946). Autodidacta, format en contacte amb la literatura del seu temps i convençut del seu destí com a artista electe, Spilliaert és autor d'una obra de profunda originalitat, banyada per qüestions metafísiques i de cultura flamenca, i realitzada quasi exclusivament en paper. Barrejant tècniques gràfiques, l'autòcton d'Ostende teixeix vincles amb el simbolisme i l'expressionisme contemporanis, i sembla anunciar, en els seus paisatges més radicals, simplificats a l'extrem, l'abstracció geomètrica i el minimalisme.

L'exposició ofereix una nova mirada a l'obra del famós Katsushika Hokusai (1760-1849) i examina amb detall l'impacte que Hokusai va tenir sobre altres artistes, tant durant la seva vida com més enllà, amb una gran influència en els creadors modernistes.

La exposició explora un període de molta agitació en què els artistes van trencar amb la tradició i van establir les bases de l'art dels segles XX i XXI.

Les dècades entre 1880 i l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el 1914, van ser una època complexa i vibrant de qüestionament, recerca, assumpció de riscos i innovació en l'àmbit artístic. La mostra celebra les fites de tres figures molt destacades del moment: Paul Cézanne, Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Ressegueix les influències que van tenir en els seus contemporanis, en generacions més joves d'artistes francesos i en cercles més amplis d'artistes d'arreu d'Europa, a Barcelona, Berlín, Brussel·les i Viena.

Amb més d'un centenar d'obres de pintors que van des de Klimt i Kokoschka, Matisse i Picasso fins a Mondrian i Kandinsky, a més d'una selecció d'escultures d'artistes com Rodin i Camille Claudel, la mostra examina la creació d'un nou art modern, lliure de convencions, que abraça l'expressionisme, el cubisme i l'abstracció.

Inclou, a més, algunes de les obres d'art més icòniques creades durant aquelles dècades, amb préstecs importants provinents d'institucions i col·leccions privades d'arreu del món, entre les quals el Museu d'Art Modern de Nova York, els museus d'Orsay i Rodin de París, l'Institut d'Art de Chicago, les Galeries Nacionals d'Escòcia, d'Edimburg; el Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, la Tate Modern de Londres i el Museu d'Art Wadsworth Atheneum de Hartford, Connecticut.

Sarah Bernhardt, (1844-1923), va ser una figura emblemàtica que va abastar els segles XIX i XX. La "Divina Sarah", tant artista com actriu, pren el protagonisme al Petit Palais en una exposició excepcional organitzada amb motiu del centenari de la seva mort. El museu acull importants col·leccions d'obres vinculades a l'actriu, entre les quals destaca el seu espectacular retrat que va pintar el seu amic Georges Clairin el 1876. Fotografies, pintures i fins i tot una pel·lícula revelen la vessant privada del seu art, però també la publicitat que buscava per al seu treball com a artista.

La primera exposició completa a Àustria de les obres més destacades de la Col·lecció Würth, una de les col·leccions privades més grans d'Europa i una de les més eminents recopilacions d'obres d'art de tot el món. Per a la concepció de l'exposició, que reuneix obres des del Modernisme clàssic fins a l'art contemporani i permet així un viatge únic a través de 100 anys d'història de l'art, el director del Museu Leopold Hans-Peter Wipplinger va rebre carta blanca per seleccionar 200 obres mestres de les aproximadament 20.000 obres que componen la col·lecció i mostrar aquests aspectes més destacats de la Col·lecció Würth en dos nivells d'exposició al Museu Leopold.

Aquesta exposició temporal neix amb la voluntat de presentar les noves incorporacions a les col·leccions dels museus sitgetans realitzades des del desembre del 2014 fins als nostres dies. Des de llavors, els museus han incorporat 1.382 obres, objectes i documents. De les quals ara s'exposa una selecció de 300.
Entre les obres exposades hi ha peces de Picasso, Isidre Nonell, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Olga Sacharoff i Alonso Cano, a més d'una de les col·leccions de vidre més importants de Catalunya que engloba peces de l'antic Egipte fins al segle XVIII.

Aquesta exposició és la primera que compara aquestes tres metròpolis artístiques del tombant de segle: Múnic, Viena i Berlín. Amb l'albada de la modernitat, les avantguardes artístiques van perseguir la llibertat tant en les institucions d'art com en els temes tractats. Molts artistes pertanyents als nous corrents del Simbolisme, el Modernisme i l'Impressionisme van ser presentats per primera vegada en les molt celebrades exposicions de la Secession. La mostra inclou més de dues-centes pintures, escultures i obres gràfiques de vuitanta artistes. No només presenta molts artistes que descobrim per primera vegada, sinó que també posa el focus en les creacions de Gustav Klimt amb nombroses mostres de la seva obra.

En tres actes, l'exposició recorre la història d'Alphonse Mucha, el rei del cartell imprès, figura simbòlica de l'Art Nouveau inseparable del París de la Belle Époque, i mostra les seves obres principals, entre elles l'Epopeia eslava, presentada espectacularment. També posa en relleu la influència duradora de l'artista, font d'inspiració per a la creació actual, de l'art de carrer al manga, del cinema al tatuatge.

La mostra explora la vida i l'obra d'Hector Guimard (1867-1942), arquitecte i dissenyador francès el nom del qual és sinònim del moviment Art Nouveau francès. Es tracta de la primera gran exposició d'un museu nord-americà dedicada a Guimard des del 1970 i reuneix objectes de mobiliari i disseny, com ara joies, metal·listeria, ceràmica, dibuixos i tèxtils procedents de col·leccions de tot el món.

L'exposició està coorganitzada pel Museu Richard H. Driehaus i el Museu del Diseny Cooper Hewitt, Smithsonian.

L'exposició vol deslliurar Victor Horta de l'etiqueta Art Nouveau i oferir altres lectures de la seva obra, com ara els seus vincles amb l'eclecticisme i l'Art-Déco. També examina el paper destacat dels seus mestres: els arquitectes Alphonse Balat, Eugène Viollet-le-Duc i Joseph Poelaert. La mostra pretén alliberar l'obra d'Horta de qualsevol idea preconcebuda, dibuixant un retrat de l'arquitecte que pren en consideració totes les seves contradiccions.