El Modernisme de Glasgow, conegut com a Glasgow Style, és el paradigma de la significació de classe que pren el nou estil en el context d'una metròpolis industrial de primera categoria. La Glasgow de la dècada de 1890 és una ciutat econòmicament pròspera però socialment molt problemàtica. L'accelerat procés d'industrialització que viu durant la segona meitat del XIX la sumeix en un greu estat de degradació urbana. La pol·lució atmosfèrica, la violència ètnica, la lluita obrera, els nombrosos tuguris -els gorbals, considerats els pitjors d'Europa-, la prostitució i l'alcoholisme, són qüestions de les quals es vol redimir la classe adinerada per mitjà de la creació d'un ambient cultural propi on poder-se distingir i semantitzar.

La Glasgow School of Art, influenciada pel moviment de les Arts and Crafts, el grup de dissenyadors The Four -Charles Rennie Mackintosh, Margaret i Frances Macdonald i Herbert MacNair-, sorgit de les seves aules, i el grup de pintors Glasgow Boys i Glasgow Girls es van convertir en el motor cultural de l'alta societat, interessada a invertir en béns artístics en una ciutat sense una sòlida tradició cultural i arquitectònica. Malgrat que el Glasgow Style va gaudir de més reconeixement al continent que a les illes Britàniques, sobretot a Alemanya i Àustria gràcies a la tasca de Francis Newbery, director de l'escola d'art des de 1885, i a la difusió que les revistes The Studio i Dekorative Kunst van fer del treball del grup The Four, especialment el de Mackintosh, els qui van finançar les obres dels artistes de la ciutat van ser figures locals emprenedores. Per exemple, el comerciant William Davidson, que encarrega a Mackintosh la seva residència a Kilmalcolm, The Windyhill; l'editor Walter Blackie, que li va confiar The Hill House, i l'extravagant propietària de la cadena de salons de te Katherine Cranston, que va apostar pel seu treball entre 1896 i 1916.

L'edifici que sintetitza el Glasgow Style i que ha passat a formar part de la història de l'arquitectura europea és la seu de la Glasgow School of Art. El projecte de Mackintosh, dividit en dues etapes constructives, preveia atorgar a l'escola una imatge més artística que tècnica: va prioritzar els estudis per sobre dels tallers, la decoració integral dels espais i l'ús de noves formes en el tractament dels volums. Els dissenys interiors del grup The Four, protagonitzats per les germanes Macdonald i pels artistes de la Glasgow School, com George Walton, Ann Macbeth i Jessie King, són els que introdueixen a la resta d'Europa les planimetries de l'art japonès, les figures dels prerafaelites anglesos i un gust estilitzat, sobri i lineal en el treball de les arts decoratives.