Va començar la seva formació a la Llotja de Barcelona i assistint a classes de l'Acadèmia Cases, així com al taller de Simó Gómez. Va guanyar una beca de la Diputació de Barcelona per completar els estudis a Madrid i París, fins al 1891, any en què va tornar a Barcelona. Les seves primeres obres són de temàtica social i marginal (Interior de taverna, fons MNAC), però va esdevenir sobretot un gran retratista, tant de la burgesia catalana com dels intel·lectuals de l'època, gènere en el qual va destacar i va aconseguir molt d'èxit (1894; Retrat de Raimon Casellas, fons MNAC).

Els primers anys del segle XX -fins al 1907- abandonà temporalment la pintura per endinsar-se en el món de l'espectacle, del qual fou una figura activa i d'esperit innovador. Va idear, doncs, un tipus d'espectacle en el qual tinguessin cabuda totes les manifestacions artístiques -literatura, pintura, teatre, música, cinema- i hi participessin gran part dels artistes més representatius del moviment modernista. Amb aquest objectiu va crear la Sala Mercè (Rambla, 122; desapareguda), la decoració de la qual va anar a càrrec d'A. Gaudí. S'hi celebraven des de xerrades fins a concerts, projeccions de films, etc., esdeveniments en els quals van participar S. Rusiñol, E. Morera i R. Casas, i on treballaven Segundo de Chomón com a operador i A. Gual com a director artístic. Animat per aquest èxit, es va fer empresari del Teatre Principal, moment en què va muntar l'empresa Espectacles i Audicions Graner.

Quan l'empresa va fer fallida va decidir marxar un altre cop a Amèrica, on treballaria com a pintor, i no en va tornar fins molts anys després.