Subotica és una ciutat sèrbia d'uns 100.000 habitants situada molt a prop de la frontera amb Hongria. Durant l'establiment de l'Imperi austrohongarès la ciutat va viure un important desenvolupament, ajudada pel fet d'esdevenir, a partir de 1896, un important nus de comunicació ferroviària, cosa que va afavorir que diversos comerciants, artesans i financers s'instal·lessin a la ciutat. Amb el creixement es van construir diversos edificis que seguiren diferents neos europeus i estils acadèmics, però la Scecession amb el seu caràcter marcà el centre de la ciutat. Amb l'arribada d'arquitectes hongaresos la ciutat visqué una renovació urbanística que, d'acord amb la modernitat del moment, la transformà en el centre principal del Modernisme a l'actual Sèrbia.

La primera mostra d'estil Scecession que s'hi va construir fou la sinagoga (1901-1902), obra de Marcell Komor i Dezsö Jakab, deixebles d'Ödön Lechner. És una excel·lent mostra de la Szecesszió hongaresa, que a l'exterior combina els paraments estucats amb el perfilat d'obra vista i amb decoració de ceràmica esmaltada de la factoria Zsolnay de Pécs. L'interior es va decorar amb elements de fusta tallada i pintures coloristes amb representacions vegetals, florals i plomes de paons, que es repeteixen en els vitralls obra de Miksa Róth, de Budapest. Per construir l'àmplia cúpula de l'espai centralitzat, suportada per una estructura d'acer, s'introduïren tècniques modernes com la utilització del sistema de xarxa metàl·lica Rabitz, inventat el 1878 per Karl Rabitz a Berlín.

Entre 1908 i 1910 els mateixos arquitectes van construir el nou ajuntament, un grandiós edifici amb un imponent campanar que domina la ciutat, i que n'ha esdevingut el símbol més clar. Per a la decoració, derivada dels motius propis de l'artesania tradicional, es van tornar a utilitzar peces ceràmiques de la factoria Zsolnay i vitralls dels tallers de Sandor Nagy i Miksa Róth. Obra dels mateixos arquitectes és l'edifici del Banc Szabadkvideki Kereskedelmi (1907).

Un altre exponent de l'arquitectura modernista és la casa que es construí l'arquitecte Ferenc J. Raichle (1904), decorada amb mosaic venecià, que actualment acull una galeria d'art. A poca distància de la ciutat es troben les instal·lacions de lleure del llac de Palic, amb diverses construccions interessants, obra també de Komor i Jakab, com per exemple el Bany de les Dones, la Torre de l'Aigua i la Gran Terrassa (1912).