El clima temperat d'Argentona i les aigües medicinals de la Font Picant, van convertir aquesta vila en un dels punts més apreciats per a l'estiueig des de finals de segle XIX. Poc a poc, les famílies benestants barcelonines es van anar construint luxosos habitatges tot al llarg de l'actual passeig Baró de Viver, que comunicava el nucli de la població amb la zona boscosa de la font. Un tramvia connectava la vila amb la veïna Mataró, a on es podia arribar amb el ferrocarril. D'aquesta manera hi trobem, a més d'un conjunt important d'edificis de gust eclèctic, unes residències modernistes notables.

El conjunt més destacable, però, és el format per les obres construïdes per Josep Puig i Cadafalch. Puig era fill de Mataró i va escollir Argentona com a localitat d'estiueig. Amb aquest objectiu va adquirir tres antigues cases de poble que va integrar en un habitatge unifamiliar. Va iniciar-ne la reforma cap a 1897 i les obres van estar acabades el 1905. Es tracta d'un conjunt tancat per alts murs de parament blanc coronats per uns merlets de maó i una doble façana a la banda del jardí que incorpora una galeria. Sobre la plaça hi va projectar una vistosa pèrgola de fusta verda. L'interior conserva un gust entre ingenu i rural, amb simples bigues de fusta pintades de colors clars i materials populars que conjumina amb guixos d'escultures ornamentals que Eusebi Arnau havia concebut per a altres obres de l'arquitecte. La casa respon al seu període més modernista amb un acurat tractament de les arts aplicades i decoratives. També a Argentona trobem una de les intervencions que va fer l'arquitecte sobre edificis històrics. L'any 1897 va restaurar i decorar els interiors de la capella del Santíssim de l'església gòtica de Sant Domènec.

Un sentit molt diferent té el gran casal que, als afores de la vila i dins d'un frondós parc, va construir per a la família del banquer Garí. L'origen de la construcció va ser la reforma d'una antiga casa de pagès que va convertir en una residència d'acord amb la nova situació social del propietari. Es tracta d'una enorme construcció de planta quadrada de tres pisos, amb una torre en un extrem i una galeria correguda a la part superior, tota ella d'un gust entre barroc i medievalitzant. Les façanes estan ornades amb bells esgrafiats i la porta d'accés està precedida per un gran pòrtic que sustenta una tribuna. Els treballs dels interiors -escultura ornamental, ceràmica, estucs, embigats, vitralls i mobiliari- són d'una qualitat extraordinària i estan, com tot el conjunt, en perfecte estat de conservació.